Back ويليام إرنست هينلي Arabic ويليام ارنيسانت هينلى ARZ ویلیام ارنست هنلی AZB William Ernest Henley Danish William Ernest Henley German William Ernest Henley English William Ernest Henley Spanish William Ernest Henley Basque ویلیام ارنست هنلی Persian William Ernest Henley Finnish

William Ernest Henley

Per a altres significats, vegeu «Ernest Henley».
Plantilla:Infotaula personaWilliam Ernest Henley

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1849 Modifica el valor a Wikidata
Gloucester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1903 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Woking (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
FormacióThe Crypt School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, editor, periodista, poeta, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FillsMargaret Henley Modifica el valor a Wikidata
GermansE. J. Henley Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 154fc6d5-b5a9-4c54-8c10-25a119d15be7 Discogs: 768100 IMSLP: Category:Henley,_William_Ernest Find a Grave: 36343240 Project Gutenberg: 369 Modifica el valor a Wikidata

William Ernest Henley (23 d'agost de 1849 - † 11 de juliol de 1903) fou un poeta anglès, recordat principalment per escriure el poema "Invictus".

Nascut a Gloucester, Anglaterra. Les malalties freqüents sovint li impedien l'assistència a escola, tot i les desgràcies dels negocis del seu pare també hi van contribuir. Amb 12 anys va patir tuberculosi, el que finalment va resultar en l'amputació d'una cama i 12 mesos de recuperació en la famosa Infermeria d'Edimburg. Allà va escriure diversos poemes de vers lliure que van establir la seva reputació i que van ser inclosos en "A Book of Versis" (1888). La seva incapacitació física va deixar un altre llegat literari en la forma de Long John Silver, el personatge amb cama de fusta creat pel seu amic d'Edimburg, Robert Louis Stevenson en "L'illa del tresor" (1883). Henley i Stevenson van col·laborar en quatre obres de teatre: "Deacon Brodie" (1880), "Beau Austin" (1884), "Admiral Guinea" (1884), i "Macaire" (1885).

El 22 de gener de 1878 es va casar amb Anna Johnson Boyle (1855-1925), la filla menor d'Edward Boyle, un enginyer mecànic d'Edimburg i la seva dona, de soltera Mary Ann Mackie.[1]

Les seves altres col·leccions de poesia inclouen "Cançó de l'espasa" (1892), "London Voluntaries" (1893), "Col·lecció de Poemes" (1898), "Hawthorn and Lavender" (1901) i "In Hospital" (1903). Aquest últim inclou el seu poema més conegut, "Invictus" (escrit el 1875). Va ser crític i editor d'Una Revista d'Art (1882-1886), i del Scots Observer des de 1899. El 1891 aquesta revista es va transformar en el National Observer i transferida a Londres des d'on va continuar sent el seu editor. El diari va publicar els primers treballs de Thomas Hardy (1840-1928), George Bernard Shaw (1856-1950), H.G. Wells (1866-1946), James Matthew Barrie i Rudyard Kipling (1865-1936). Henley va editar (al costat de TF Henderson) l'edició centenària dels poemes de Robert Burns, i va ser un dels compiladors d'un diccionari en 7 volums d'idiomes (1894-1904). Va morir a Woking el 1903 a l'edat de 53 i les seves cendres foren enterrades a la tomba de la seva filla al cementiri de Cockayne Hatley a Bedfordshire.[1]

  1. ↑ 1,0 1,1 Ernest Mehew, "Henley, William Ernest (1849–1903)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edn, May 2006 15 de març de 2012

Developed by StudentB